SALES I FAVÀ, LLUÍS
Introducció.- Capítol 1.- Una aproximació a la cronología i a les fonts.- Capítol 2. La baronia de Llagostera i el seu entorn. Un context geogràfic, polític i social al segle XIV.- BLOC 1. LES EINES DOCUMENTALS.-Capítol 3. La notaria i el crèdit privat. El cas de Caldes de Malavella.- Capítol 4. La cort del batlle, la documentación generada i e crédit privat.- BLOC 2. LES FORMES DEL CRÈDIT.- Capítol 5. Les modalitats del crèdit. Una panoràmica.- Capítol 6. El consum de draps i la compravenda de cereals en un mercat integrat: Caldes de Malavella a mitjan segle XIV.- Capítol 7. Les comandes de bestiar a mitjan segle XIV. El cas de Les Gavarres.- Capítol 8. La difusión del crèdit privat a llarg termini: els violaris i els censals morts al nord-est català. El cas de la baronia de Llagostera, 1336-1395.- BLOC 3. LA MOROSITAT.-Capítol 9.- Esquema general de funcionament de la cort jurisdiccional.- Capítol 10. Els límits i l'eficàcia de les corts jurisdiccionals en els processos civils per deutes.- A tall de conclusió.- Apèndix documental.
Aquest llibre analitza el crèdit privat estès entre les classes populars al segle XIV i els mecanismes institucionals habilitats pels poders públics per tal de sancionar-lo i, a la vegada, perseguir la morositat. El cas d'estudi presentat és el de la baronia de Llagostera, al nord-est de Catalunya. El volum descriu els principals productes financers a l'abast de la població del territori apuntant quins van ser els actors implicats, les funcions en l'àmbit de l'economia quotidiana, les durades o els tipus d'interès. L'obra s'interessa en particular per tres productes en concret, als quals es dediquen capítols específics. En primera instància reben atenció les comandes de bestiar. També s'introdueix la compravenda finançada de draps, esbossant els mecanismes pel quals els mercaders, majoritàriament provinents de la ciutat de Girona, col·locaven aquest producte entre la pagesia a canvi del drenatge de l'excedent agrícola. Finalment, es reserva un apartat per al crèdit censal en el qual es defineix com, al llarg del período escollit, desplaçà progressivament antigues tipologies de crèdit, ressituà alguns grups socials en el mercat del diner i, a la llarga, consolidà un davallada dels tipus d'interès. Per últim, el llibre descriu els mecanismes coercitius a través dels quals les senyories jurisdiccionals van donar seguretat jurídica al mercat financer. Es presenta l'iter processal que seguien els actors en contenciosos per impagaments ressaltant, d'una banda, la capacitat de les corts per deixar espai a la negociació entre els litigants i, de l'altra, la notable estandardització dels mecanismes malgrat les clivelles jurisdiccionals del Principat de Catalunya del moment.
